diumenge, 26 d’octubre del 2008

Tractament del So amb Audacity

Audacity,és un programa multiplataforma d’enregistrament i edició de sons fàcil d’utilitzar, de lliure ús i de codi obert distribuït sota llicència GPL. A causa de la seva qualitat ha estat introduït en nombroses distribucions GNU/Linux al ser un dels programes lliures d’edició de so més fiable i avançat que existeix actualment.

La pràctica d’avui consisteix en agafar una cançó i introduir-li una frase dita per nosaltres.

Passos a seguir:

  1. Obri el programa Audacity que el pots obrir per aquí.
  2. Anar a fitxer,obrir i agafar una cançó de mp3.
  3. Reduir la cançó. Exemple: la meva era de 3 minuts i 30 segons així que la reduït a 1 minut i 36 segons.
  4. Un cop reduïda la cançó,seleccionar un tros i has d’anar a la finestra d’editar i silenci.
  5. Un cop tens silenciat aquell tros. Has d’anar a la finestra d’efecte i al final del tros tallat posar un efecte de tancament i el següent tros introduir un efecte d’obertura.
  6. Gravar una frase feta per tu en el tros de silenci.
  7. Escoltar com a quedat la cançó i guardar-la
  8. Per guardar tota la feina realitzada només hem d’anar a: fitxer, anomena i desa projecte en mp3.

Per penjar la cançó a Internet ,haurem d’anar http://www.goear.com/.

Si no estàs enregistrat hauràs de :

  1. Registrar-te.
  2. Un cop registrats haurem de pitjar sobre l’opció Upload.
  3. I un cop dins haurás de buscar la direcció (browse), el qual es trobar la cançó a penjar.

Un cop penjada a Internet, en cas de voler-la penjar en el nostre bloc, només hem de copiar la referència que trobem a: This song in your site, a l'opció: modifica l'html. I, automàticament la cançó podrà ser escoltada per tothom que visiti el bloc.

Tractament d'imatges digitals

El GIMP és un programa lliure apropiat per a tasques com retoc fotogràfic, i composició i edició d’imatge. És especialment útil per a la creació de logotips i altres gràfics per a pàgines web. Té moltes de les eines i filtres que s’esperaria trobar en programes comercials similars, així com alguns interessants extres.

Per poder executar aquesta pràctica podeu descarregar-vos el programa pitjant AQUÍ

En una imatge parlem de tres punts importants:

  • La grandària,és l’espai que ocupa la fotografia a la pantalla.
  • El pes,és l’espai que ocupa al disc dur.
  • El format,és la diferent forma que pots tenir guardada una fotografia (jpeg,.giff,...).

La practica d’avui consisteix en realitzar :

PRIMER PAS:

Agafar una fotografia d'internet de tamany real
300 x 300 - 62 KB - jpg






















SEGON PAS:

Canviar l'escala de la imatge. Obrir la imatge amb el GIMP, i anar a l'opció imatge, anar a la finistreta d'escalar la imatge, allà modificarem l'amplada a 150píxels.












TERCER PAS:

Retallar la imatge des de la caixa d'eines, mitjançant la tria de l'icone de retallar (dibuix d'un cúter).



diumenge, 19 d’octubre del 2008

EL VÍDEO EN L'ENSEYAMENT I FORMACIÓ

INTRODUCCIÓ

En aquest capítol, tractarem de dos aspectes fonamentals:un,de que diverses formes podem utilitzar-lo en l’ensenyament,i dos,que procés haurem de seguir per la seva elaboració.

POSSIBILITATS,LIMITACIONS I MANERES D’UTILITZAR-LO

EN L’ENSENYAMENT:

POSSIBILITATS:

-El programa pot observar-se un numero indefinit de cops.

-La possibilitat d’introduir a través del missatge d’altres medis con la televisió i el cine.

-La disminució progressiva del cost dels equips.

-Utilitzar-se en diferents nivells educatius.

-Facilitat de maneig.

-La diversitat de funcions per les que es pot utilitzar en l’ensenyament.

-Us actiu en l’estudiant.

-Pot incorporar-se en matèries multimèdies i en la red.

LIMITACIONS:

-Per part dels professors i alumnes requereix una formació especifica en relació a l’aspecte tècnic,domini del llenguatge i disseny.

-Posseir una mínima dotació instrumental.

-Pot afavorir la passivitat en l’estudiant.

-Limitacions de “copyrignt”.

EL VÍDEO EN L’ENSENYAMENT:

Vídeo didàctic,aquell que ha estat dissenyat i produït per transmetre uns continguts,habilitats que en funció dels seus sistemes simbòlics,forma de estructurar-los i utilització propiciï en l’aprenentatge en els alumnes.

En canvi,en la utilització didàctica,ens referim a una visió més amplia de les diferents formes d’utilització que pot ocupar en l’ensenyament.

MANERES:

Joan Ferrés i Prats:

-Informativa

-Motivadora

-Expressiva

-Evaluativa

-Investigadora

-Lúdica

-Didàctica

-Metalingüística

Francisco Martinez Sanchez:

-Didàctica

-Formació y perfeccionament del professorat

-Recurs de expressió estètica i de comunicació

-Instrument d’investigació

M. Àngels Nadal i Victòria Pérez:

-Presentar els temes

-Motivar

-Transmetre informació

-Suscitar debats

-Permetre la visualització de formes,estructures i processos.

-Promoure activitats

-Fer recapitulacions

-Instrument d’avaluació

Jesús Salinas Ibáñez:

-Mitjà per l’ensenyament

-Per la formació del professorat

-Contingut didàctic

Molina:

-Funcions referides als alumnes:obtenció de informació,comprensió i aprenentatge de codis,tècniques i recursos audiovisuals,informació sobre cultura icònica,construir la pròpia identitat...

-Funcions referides amb els equips directius: preparació de classes,obtenció de informació cultural,icònica,investigació...

-Funcions referides als pares:obtenció d’informació psicopedagògica ,compressió i sensibilització de mètodes....

Manuel Cebrián de la Serna:

-Funció formativa i evaluativa per els docents i estudiant

- Motivadora

-Informativa

-Expressiva,creativa,lúdica i artística

-Investigadora

-Comunicativa


EL VÍDEO COM TRANSMSSOR DE INFORMACIÓ:

És una de les formes més empleades en l’ensenyament. Suposa el maneig per part del professor, des de vídeos didàctics fins a un programa emets per la televisió, es adir aquells que estan dissenyats dintre del procés d’ensenyament-aprenentatge, fins els documentals que estan dissenyats per a públic en general i que són adaptats per al professor per als seus estudiant.

Característiques:

-La redundància de la informació.

-Estructuració

-Temps del vídeo 5 a 10’ per als alumnes de primària i de 20-25’ per estudiant de secundària i universitària.

- Possibilitats narratives dels llenguatges audiovisuals.

-Elements simbòlics no poden dificultar la observació i comprensió del fenòmens i objectes.

-Els gràfics,poden ajudar a il·lustrar un concepte més important.

-La dificultat de la informació ha de ser progressiva evitant salts que dificultin la comprensió.

-Facilitar l’aprenentatge dels continguts.

-Els elements sonors, tenen un funció expressiva,facilitant la comprensió de la informació,ja que aquest no son elements de acompanyament.

-S’han de combinar els relats de narració i enunciatius,amb els de ficció i realisme.

-L’audiovisual,posseeix una càrrega emocional que pot ser útil per l’aprenentatge.

Síntesis del visionat:

ABANS:

-Presa de contacte amb el programa.

-Avaluació i valoració.

-Planificació d’activitats d’extensió.

-Preguntes desprès de visualitzar el document.

-Presa de contacte amb la guia didàctica.

-Pot ser útil realitzar un mapa semàntic.

DURANT:

-Observació del document i dubtes.

-Objectius del vídeo.

-Observar als alumnes durant el visionat.

-Anar parant el vídeo per apuntar anotacions.


DESPRÈS:

-Realització d’activitats.

EL VÍDEO COM INSTRUMENT MOTIVADOR:

El seu poder,atrau i captura la atenció que desperta el llenguatge audiovisual.

Vídeos introductoris a la educació de primària:

-Videoacertijo:per grups o individuals,es graben objectes,cossos...que els alumnes els hi costi visualitzar-lo

-videoenigma: semblant a d’anterior, però utilitzen el zoom per endevinar la imatge.

-Relats en cadeneta: el professor començar a narrar la història a mesura que va passen el vídeo i el alumne segueix la història fins que s’observa el material.

-Videoanimació: gravar accions dels alumnes i després visualitzar-les.

EL VÍDEO COM INSTRUMENT DE CONEIXEMENT:

La concepció del vídeo com instrument de coneixement,vindrà d’assumir-lo com a element de treball del grup-classe, a través del com l’alumne deixi de ser un sol receptor per convertir-se en emissor de missatges didàctics.

Possibilitats i limitacions:

-Formació tècnica i didàctica del professorat.

-Necessitat d’una justificació metodològica.

-Augment de la investigació dels estudiants.

-La avaluació es converteix en un procés formatiu.

-Millora de l’ambient a classe i clima.

-Apropament dels estudiant a contextos naturals.

-Resulta difícil la seva utilització amb grup-classes del tamany dels actuals.

-Consumeix bastant temps.

-Motivació per part dels alumnes.

EL VÍDEO COM INSTRUMENT D’EVALUACIÓ:

-Disseny de situacions tant reals com simulades per veure els coneixements i habilitats de l’alumne.

-I per la autoconfrontació per part de l’alumne de les activitats.

COM INSTRUMENT DE COMUNICACIÓ Y ALFABETISME ICÒNICA DELS ESTUDIANTS:

RAONS QUE S’HAN OFERIT PER JUSTIFICAR AQUEST ALFABETISME:

-Elevat consum de mitjans.

-La importància ideològica dels mitjans.

-Augment de la manipulació.

-El creixement de la comunicació.

-Educar als alumnes per al futur.

-Audiovisual és el llenguatge de la cultural actual i de la societat del coneixement.


AQUESTA EDUCACIÓ HA DE ESTAR GUIADA PER UNS PRINCIPIS:

-Estar dirigides per la pràctica.

-Aprenentatge perceptiu.

-Aprendre els elements bàsics del llenguatge visuals i auidovisual.

-Desenvolupar bé aquestes habilitats.

EL VÍDEO PER LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT:

El vídeo ha estat un dels instruments utilitzats en la formació del professorat.

Els usos que per nosaltres pot desenvolupar son:

  • La microenseñanza”: que el professor adquireixi i perfeccioni una sèrie de destreses didàctiques en classes reduïdes. Un minut per iniciar el treball,cinc minuts per la pràctica,cinc per l’anàlisi de la execució,quatre per comentar la evaluació.
  • Clínica radical:tant la pràctica del professor com la observació del supervisor,tenen lloc en condicions normals i naturals.
  • Los estudios del caso”: introduir o motivar,en l’acció formativa.
  • La presa de decisions
  • “Auto i heteroobservació:” consisteix en que el professor,observi l’execució i analitzi sobre el seu comportament.

EL VÍDEO COM MEDI DE FORMACIÓ I PERFECCIONAMENT DELS PROFESSORS EN ELS SEUS CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT:

Una altre manera de utilitzar el vídeo,es com a transmissor de informació i de coneixement als professors,per la seva actuació i posta al dia en la seva àrea de coneixement.

EL VÍDEO COM EINA DE LA INVESTIGACIÓ PSICODIDÀCTICA:

AVANTATGES:

-Registre dels elements de la comunicació no verbal i verbal.

-Revisionat dels documents.

-Redueix la necessitat de introduir un observador en els contexts d’investigació.

-No es necessari un instrument d’observació

-Transferència de la realitat.

LIMITACIONS:

-Aïllament del investigador.

-Contar exclusivament amb una part de la realitat.

-Prèvia selecció de la informació.

-Possible influencia en els observadors.

-Problemes tècnics que poden aparèixer durant la gravació.

-Deixar-se sobreposar per la càmera.

-Interrupció de les seqüències d’observació.

EL VÍDEO UN RECURS PER LA INVESTIGACIÓ DE PROCESSOS DESARROLATS EN LABORATORIS:

El vídeo pot utilitzar-se per registrar i facilitar en el seu estudi.

Per la seva producció,necessitem utilitzar diferents element i recursos tècnics.

Alhora de seleccionar el tema,haurem de manejar diferents tipus de criteris:científics,didàctics,videogràfics.

Un dels aspectes que haurem de considerar, des de el principi serà el format del vídeo que utilitzarem per la gravació.

A l’actualitat els formats més usuals són:V8 I Hi8,Betacam digital,el “Dvcam”,el “DV Pro”.

Un cop seleccionat el tema,establerts els objectius,configurada

la temporalització del projecte,realitzada la documentació,abordarem la problemàtica de la elaboració del guió. Començarem amb un breu resum on es posa de manifest la orientació del tema...

VÍDEO I EDUCACIÓ

LA TERCERA OLA”:

Vivim en una situació de canvi accelerat sense precedents en la història. Marshall McLuhan, parla de la era electrònica .Toffler, de la “tercera ola”,aquest ha escrit sobre una societat superindustrial. Daniel Bell es refereix a una societat postindustrial. Zbigniew ,es refereix a una era tecnotrònica.

Els soviètics,parlen de la RCT,la revolució cientificotecnològica.

El tòpic popular, es refereix a la era espacial, la era de la informació, la civilització de la imatge,la era de la informàtica.

La imatge es avui la forma superior de comunicació,contràriament a l’escriptura i el llibre que no han aconseguit substituir el llenguatge.

Països sencers,que passaran per una cultura de la paraula a la cultura de la imatge,sense passar per la etapa de la escriptura i el llibre.

Les invencions tecnològiques provoquen canvis culturals i a la vegada en la estructura social.

“EL DESFASE “ DE LA ESCOLA:

En una societat que es transforma a un ritme de vertigen,l’objectiu de la educació no hauria de centrar-se amb el present. L’escola encara segueix amb la educació del pasat a nivell d’objectius,plantejaments pedagògics,mètodes d’aprenentatge.

La tecnologia electrònica,les imatges visuals i sonores,es creen en les noves generacions.

En l’escola encara no es dona conte d’aquest canvi .Els mestres diuen que desvagades,aquest canvi suposo un gran elevat preu tan professionalment, econòmicament i social.

LA POR AL CANVI:

L’home sempre ha tingut por al canvi.

Els mestres tenen por a les noves tecnologies per veure en perill la cultura de la lletra impresa.

La educació es la activitat humana en que la tecnologia no pot millorar el potencial humà i la única activitat que es té capaç de canvia el món sense admetre que aquesta pugui patir alguna modificació.

“EL DESFASE DE CIFRAS”:

Aquesta problema entre la escola i la societat del canvi,es torna dramàtic quan es comparen,dades sobre el fracàs escolar i sobre la eficàcia dels medis.

Segons un estudi realitzat en Espanya per el ministre de cultura,els nens entre 6 i 14 anys no posseeixen cap llibre,el 41% de la població infantil no llegeix mai. Els que llegeixen tots els dies son un 12%,el 88% declara no llegir mai periòdics,mostra més interès per les revistes, i el 34% no llegeix ni els “tebeos”.

Però es evident que hi ha una separació entre la escola i la societat,entre la forma de la proximitat a la realitat que practiquen els alumnes fora del context escolar i les que s’imposen dintre.

UN NOU HOME:

Al llarg d’aquestes últimes dècades,han adquirit una especial rellevància les investigacions realitzades a la dinàmica cerebral,tant al procés cel·lular dels estímuls visuals fins al funcionament dels hemisferis cerebrals.

L’hemisferi esquerre,controla el costat dret del cos. Regeix les funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció. L’hemisferi amb major sensibilitat per lo visual.

És l’hemisferi intel·lectual, analític, dominant i actiu.

En cavi l’hemisferi dret,controla el costat esquerre i les seves funcions com:reconeixement immediat de rostres,distinció reconeixement de les formes,la discriminació d’acords musicals,la reconstrucció de conjunts a partir de fragments.

Aquests hemisferis tracten diferent la informació.


UN NOU MÈTODE DE CONÈIXER :

Els medis de comunicació,fan sorgir en nosaltres,relacions úniques de percepció sensorial.

En la escola, es fa un anàlisi gramatical i lògic,en canvi una imatge només es pot submergint-se en aquesta,d’una manera global.

La imatge i el so estan donant lloc al naixement d’un nou tipus d’intel·ligència.

Hi ha joves que son capaços d’estudiar amb música i han desenvolupat una nova sensibilitat.

En la escola,s’imposa condicions previstes per l’aprenentatge.

La televisió primer es la imatge i desprès l’estil de l’aprenentatge és la narració. Aquesta aporta coneixements per el que es veuen i es senten.


UN NOU LLENGUATGE:

No es tracta de utilitzar els medis audiovisuals,sinó expressar-se audiovisualment.

El llenguatge audiovisual és aquell que comunica les idees a traves de les emocions.

Expressar-se audiovisualment,significaria comunicar les intencions en l’acte mateix de promoure emocions.

El llenguatge audiovisual és, agregació del so,imatge i paraula. El llenguatge popular,ni el discurs ,ni conferència,ni llenguatge literari. La dramatització. La relació òptima entre el fons i figura. Presència,es veu se sent amb tot el cos. La

composició por “flashing”,presentació que destaca, aparentment sense ordre,sobre un fons comú.” Encadenament de mosaico”,els elements semblen inconnexes,si d’aïllant uns fragments,només s’adverteix el sentit si es contempla el conjunt,la coherència interna global

El llenguatge verbal pren contacte amb la realitat mitjançant signes abstractes,lletres que a la seva vegada representen sons.

“EL NIÑO CRECE ABSURDO

Una generació que seguirà sent absurda sinó se li ofereix un món molt més unificat.

L’escola a estat la víctima,i al mateix temps la causa directa,d’aquesta situació conflictiva.

Pot convertir-se en una institució entre las dos cultures,facilitant una aproximació dialecte i crítica entre elles.

La tasca unificadora de la escola exigeix que la seva pròpia estructura es basi en la coherència entre la sensibilitat del nostre temps,els mitjans que disposa i el propi sistema cultural.

UNA EDUCACIÓ EN ESTÈREO:

Es una resposta al repte que els mitjans de masses de la era electrònica llencin a la escola.

El funcionament en estèreo,respecte en part el que s’ha dit sobre les relacions entre l’hemisferi dret i esquerre,cadascú té el seu punt de vista.

Entre un i l’altre hi ha un pont. Les informacions del dret passen a l’esquerra. D’aquesta manera hi ha una influencia recíproca.

La educació en estèreo és la resposta.

La comunicació,és la que utilitzarà una educació en estèreo,el diàleg per facilitar el pas de les emocions a l’hemisferi.

De l’home fragmentat a l’home integral.

El vídeo didàctic,facilita la coherència entre la sensibilitat de l’alumne,la especificitat del mitja i la evolució del sistema social.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

NUEVAS TECNOLOGÍAS APLICADAS A LA EDUCACIÓN

Capítol 1:Les noves tecnologies a la Societat de la informació

Introducció:

En aquest capítol, parlarem de que les tecnologies han passat a tenir una importància presencia i significat .

Definicions de la societat de la informació:

"un estadio de desarrollo social caracterizado por la capacidad de sus miembros para obtener compartir y procesar cualquier información por medios telemáticos instantemente, desde cualquier lugar y en la forma que se prefiera (Comisión Sociedad Información,2003)

Una societat on "... todos puedan crear, acceder, utilizar y compartir información y el conocimiento, para hacer que las personas, las comunidades y los pueblos puedan desarrollar su pleno potencial y mejorar la calidad de sus vidas de manera sostenible" (Unión General de Telecomunicaciones.2003).

Característiques i exigències per les institucions educatives:

•Ser una societat globalitzada
•El que gira entorn a les tecnologies de la informació i comunicació, aquest gir es tan ràpid que de vegades ens falta reflexionar sobre les seves possibilitats i limitacions.
•Nous sectors laborals, on el treballador maneja cada cop menys físicament l’objecte i es trobarà mes aïllat de les cadenes de producció i els entorns virtuals es convertiran en els espais de interacció.
•Amb l’amplitud i la rapidesa ens trobarem amb un accés de informació.
•"Aprendre a aprendre",una de les característiques és que els coneixements no estan reglats a institucions formals de educació així com els periòdics de formació no es limiten a un periòdic concret de la vida de la persona
•L’impacta arriba a tots els sectors.
•En tots els llocs la seva incorporació no es la mateixa.
•En aquesta societat de la informació ,s’està passant de la societat de memòria a la de coneixements.
•La incorporació tan immediata fa que falti un anàlisis de reflexió sobre les seves possibilitats i limitacions en el sistema educatiu i els impactes que poden tenir.

Aquestes adequacions no només en refereixen en les empres ni en la economia sinó a l’educació.

Mites de la societat:

Afavorir un model democràtic d’educació, que faciliti un accés totes les persones. Educació i formació a totes les persones.

•Llibertat d’expressió i participació igualitària.
•Amplitud de la informació i accés il·limitat a tots els continguts.
•El mite del valor "per se" de les tecnologies.
•La neutralitat de les TICs.
•Més impacte, més efectiu, més fàcil de retenir.
•Reducció del temps d’aprenentatge i costos.
•Ampliacions a més persones més accés.
•La tecnologia com a manipulador mental.
•La cultura deshumanitzadora.
•La existència de una tecnologia.
•La substitució del professor.
•La construcció compartida del coneixement.
•La tecnologia que solucionarà tos els problemes educatius.

Està el mite que les noves tecnologies faran que la escola desapareix-hi i el paper del Mestre serà substituït per aquesta,cosa que no es cert,ja que hi ha una interacció profe alumne i TIC.

Característiques i possibilitats per la educació:

Immaterialitat: la matèria prima és la informació.
Penetració en tots els sectors.
•Interconnexió: encara que la tecnologia vagi de forma independent ofereix possibilitats per combinar-se.
•Interactivitat :emissor - receptor.
•Instantaneïtat: contacte directa.
•Creació de nous llenguatges expressius
•Ruptura de la linealitat expressiva.
•Paràmetres de qualitat de imatge i so.
•Potenciació audiència segmentaria i diferenciada.
•Digitalització
•Més influencia sobre els processos que sobre els productes.
•Tendència cap a la automatització.
•Diversitat.
•Innovació.

Possibilitats que ofereix la formació:

Es crear nous entorns d’aprenentatge per el estudiant amb una amplitud d’informació i rapidesa d’actualització.

Les TICs en permet buscar noves perspectives en el àmbit educatiu i ens permetrà una flexibilització.

Les noves tecnologies ens permeten realitzar coses completament diferents a les efectuades amb les tecnologies tradicionals.

Aquestes afavoreixen en la educació activa, participativa i constructiva, no nomes el fet de baixar fitxers.

Respecte al professor es modificaran alguns rols tradicionals.

Entre el professor i l’estudiant hi haurà una interacció i coordinació encara que no sigui directa per afavorir el funcionament del sistema.

Integració global de les TIC a l'escola

NOVES TECNOLOGIES A L’EDUCACIÓ:

Introducció

Avui a classe hem tractat el tema de la integració de les TIC a l’escola.

Hem visualitzat un vídeo http://www.tv3.cat/videos/67 , on parla de la importància de les Tics a l’escola amb nens de P3 i 4t de secundaria.

Hem pogut observar que els resultats són molt més satisfactoris que amb l’educació tradicional i això fa que els nens tinguin millor aprenentatge,motivació i escassa pèrdua d’atenció.

Aprendre sense paper ni llapis

La tecnologia forma part de la vida dels nens, però a l’escola encara és molt escassa i això pot arribar a allunyar-la de la realitat. Per corregir aquesta mancança, alguns centres han començat a treballar amb llibres digitals i, fins i tot, a fer que nens de P3 aprenguin directament amb ordinador. I els resultats són molt satisfactoris.

Desprès d’haver fet un anàlisi del vídeo, per parelles hem escollit un tema marcat per el professor i hem respòs algunes de les preguntes proposades

CEIP Jacint Verdaguer (Sant Sadurní d'Anoia)Integració global de les TIC a l'escola

http://www.xtec.cat/perfils i dintre d’aquest apartat

http://www.xtec.cat/perfils/perfils3/index.htm


Aquest document tracta de la integració global de les TIC a l’escola,donant detalls dels objectius i el programa utilitzat.

  • Nom de la experiència:

Integració global de les TIC a l'escola

  • Escola privada o pública :

Escola pública

  • Nivell educatiu:

A nivell educatiu es global ja que es pot aplicar a tots els cursos, desde de 1r fins a 6è.

  • Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència:
Educar els nens i nenes per la societat del futur.

  • Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?
En tots es pot aplicar ja que engloba a tota la primària.

  • Quin programari s’utilitza? Fes una llista.
  1. Elaboració de material educatiu propi.
  2. Us de les TIC en totes les matèries curriculars.
  3. Acció tutorial.
  4. Competències socials.
  • Quina és la seqüència didàctica:

No hi ha seqüència didàctica però si un projecte on es realitza les TIC a l’escola.
Es planteja posar un ordinador per nen/a dins la classe ordinària dels alumnes de sisè per comprovar que els resultats positius obtinguts durant aquests anys amb les TIC encara poden millorar molt més, i d’aquesta manera poder-ho fer extensible, a la llarga , a tot el cicle superior de primària.