“
Vivim en una situació de canvi accelerat sense precedents en la història. Marshall McLuhan, parla de la era electrònica .Toffler, de la “tercera ola”,aquest ha escrit sobre una societat superindustrial. Daniel Bell es refereix a una societat postindustrial. Zbigniew ,es refereix a una era tecnotrònica.
Els soviètics,parlen de
La imatge es avui la forma superior de comunicació,contràriament a l’escriptura i el llibre que no han aconseguit substituir el llenguatge.
Països sencers,que passaran per una cultura de la paraula a la cultura de la imatge,sense passar per la etapa de la escriptura i el llibre.
Les invencions tecnològiques provoquen canvis culturals i a la vegada en la estructura social.
“EL DESFASE “ DE
En una societat que es transforma a un ritme de vertigen,l’objectiu de la educació no hauria de centrar-se amb el present. L’escola encara segueix amb la educació del pasat a nivell d’objectius,plantejaments pedagògics,mètodes d’aprenentatge.
La tecnologia electrònica,les imatges visuals i sonores,es creen en les noves generacions.
En l’escola encara no es dona conte d’aquest canvi .Els mestres diuen que desvagades,aquest canvi suposo un gran elevat preu tan professionalment, econòmicament i social.
L’home sempre ha tingut por al canvi.
Els mestres tenen por a les noves tecnologies per veure en perill la cultura de la lletra impresa.
La educació es la activitat humana en que la tecnologia no pot millorar el potencial humà i la única activitat que es té capaç de canvia el món sense admetre que aquesta pugui patir alguna modificació.
“EL DESFASE DE CIFRAS”:
Aquesta problema entre la escola i la societat del canvi,es torna dramàtic quan es comparen,dades sobre el fracàs escolar i sobre la eficàcia dels medis.
Segons un estudi realitzat en Espanya per el ministre de cultura,els nens entre 6 i 14 anys no posseeixen cap llibre,el 41% de la població infantil no llegeix mai. Els que llegeixen tots els dies son un 12%,el 88% declara no llegir mai periòdics,mostra més interès per les revistes, i el 34% no llegeix ni els “tebeos”.
Però es evident que hi ha una separació entre la escola i la societat,entre la forma de la proximitat a la realitat que practiquen els alumnes fora del context escolar i les que s’imposen dintre.
UN NOU HOME:
Al llarg d’aquestes últimes dècades,han adquirit una especial rellevància les investigacions realitzades a la dinàmica cerebral,tant al procés cel·lular dels estímuls visuals fins al funcionament dels hemisferis cerebrals.
L’hemisferi esquerre,controla el costat dret del cos. Regeix les funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció. L’hemisferi amb major sensibilitat per lo visual.
És l’hemisferi intel·lectual, analític, dominant i actiu.
En cavi l’hemisferi dret,controla el costat esquerre i les seves funcions com:reconeixement immediat de rostres,distinció reconeixement de les formes,la discriminació d’acords musicals,la reconstrucció de conjunts a partir de fragments.
Aquests hemisferis tracten diferent la informació.
UN NOU MÈTODE DE CONÈIXER :
Els medis de comunicació,fan sorgir en nosaltres,relacions úniques de percepció sensorial.
En la escola, es fa un anàlisi gramatical i lògic,en canvi una imatge només es pot submergint-se en aquesta,d’una manera global.
La imatge i el so estan donant lloc al naixement d’un nou tipus d’intel·ligència.
Hi ha joves que son capaços d’estudiar amb música i han desenvolupat una nova sensibilitat.
En la escola,s’imposa condicions previstes per l’aprenentatge.
La televisió primer es la imatge i desprès l’estil de l’aprenentatge és la narració. Aquesta aporta coneixements per el que es veuen i es senten.
UN NOU LLENGUATGE:
No es tracta de utilitzar els medis audiovisuals,sinó expressar-se audiovisualment.
El llenguatge audiovisual és aquell que comunica les idees a traves de les emocions.
Expressar-se audiovisualment,significaria comunicar les intencions en l’acte mateix de promoure emocions.
El llenguatge audiovisual és, agregació del so,imatge i paraula. El llenguatge popular,ni el discurs ,ni conferència,ni llenguatge literari. La dramatització. La relació òptima entre el fons i figura. Presència,es veu se sent amb tot el cos. La
composició por “flashing”,presentació que destaca, aparentment sense ordre,sobre un fons comú.” Encadenament de mosaico”,els elements semblen inconnexes,si d’aïllant uns fragments,només s’adverteix el sentit si es contempla el conjunt,la coherència interna global
El llenguatge verbal pren contacte amb la realitat mitjançant signes abstractes,lletres que a la seva vegada representen sons.
“EL NIÑO CRECE ABSURDO”
Una generació que seguirà sent absurda sinó se li ofereix un món molt més unificat.
L’escola a estat la víctima,i al mateix temps la causa directa,d’aquesta situació conflictiva.
Pot convertir-se en una institució entre las dos cultures,facilitant una aproximació dialecte i crítica entre elles.
La tasca unificadora de la escola exigeix que la seva pròpia estructura es basi en la coherència entre la sensibilitat del nostre temps,els mitjans que disposa i el propi sistema cultural.
UNA EDUCACIÓ EN ESTÈREO:
Es una resposta al repte que els mitjans de masses de la era electrònica llencin a la escola.
El funcionament en estèreo,respecte en part el que s’ha dit sobre les relacions entre l’hemisferi dret i esquerre,cadascú té el seu punt de vista.
Entre un i l’altre hi ha un pont. Les informacions del dret passen a l’esquerra. D’aquesta manera hi ha una influencia recíproca.
La educació en estèreo és la resposta.
La comunicació,és la que utilitzarà una educació en estèreo,el diàleg per facilitar el pas de les emocions a l’hemisferi.
De l’home fragmentat a l’home integral.
El vídeo didàctic,facilita la coherència entre la sensibilitat de l’alumne,la especificitat del mitja i la evolució del sistema social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada